- Un dels primers punts a
tractar és: de quines transformacions estem
parlant? - La
identitat com a imatge, la identitat com a
miratge - I a
l'escola, que hi fem?
ABSTRACT: Aquest article vol
mostrar una reflexió sobre com es relacionen aquests dos
ambits de creació d'imaginari. Partint del concepte que
en la identitat de qualsevol individu intervenen una
sèrie de factors més relacionats amb certes
estructures i mecanismes desenvolupats per el poder,
s'efectua un repàs de com aquest ha anat canviant i, en
conseqüència, ha anat canviant la idea mateixa
d'individualitat. Els últims canvis succeïts en
l'àmbit global ens porten a situar-nos en el que
anomenem "capitalisme cognitiu", on els mitjans de
comunicació han abandonat la seva funció de
difondre els canvis de l'esfera politicoeconòmica per
convertir-se en agents del canvi. Analitzem tant els discursos
que trobem en relació amb aquests agents del canvi,
prenent com a resposta les pràctiques realitzades des de
l'esfera artística. Com es relacionen aquestes dues
màquines de producció d'imatges? Tanquem les
reflexions apuntant un nou interrogant: és l'espai
escolar un lloc des del qual es poden potenciar posicions
crítiques envers els media?
Un dels primers punts a tractar
és: de quines transformacions estem parlant?
No fem referència a transformacions
únicament tecnològiques. Són uns canvis que
des d'una esfera global afecten a l'esfera més intima de
les persones: la pròpia identitat. Com la nova estructura
econòmica, social, política està
interferint en el procés de configuració de la
identitat resulta una qüestió de suma
importància si entenem la educació com una tasca
més complexa que la transmissió d'uns sabers i
coneixements.
Per començar a treballar aquest concepte ens
resulta útil recuperar la definició que empra Manel
Castells en La era de la información
(1).
S'entén la identitat ja no com quelcom inalterable, si no
com un procés mitjançant el qual
hom es dona sentit emprant un atribut cultural prioritari davant
d'altres possibles definicions. Com a procés, no és
quelcom tancat, sinó que es defineix per la seva
pluralitat. Cal confrontar aquesta idea d'individu a la
corresponent a la idea moderna (2) en la que l'individu es movia en
parcel·les delimitades de la seva vida: família,
escola, fàbrica. Aquestes parcel·les, i el paper
que jugava en elles, eren les que dotaven de sentit a la persona: el paper
de mare, el de pare, el d'alumne, el de treballador, …
així com les identificacions que per naixement eren
establertes: el context cultural no era
qüestionat.
No podem situar-nos en aquest panorama, ni nosaltres ni
els nostres alumnes. De fet, aquest plantejament del què
és la identitat ja es comença a posar en crisi amb
els canvis que es produeixen en la transició cap a un
capitalisme post-fordista (o en paraules de Jamerson, un
capitalismo tardío (3)), on aquell
esquema que servia per definir l'individu (l'esquema
fàbrica-casa) es trenca. Els espais on aquest pot establir
relacions productives i socials es multipliquen exponencialment,
creixement potenciat per l'aplicació dels avenços
tecnològics. Com a conseqüència d'aquest
procés, la manera d'entendre la identitat canvia,
així com els models de les institucions socials
tradicionals. El concepte de família, la maternitat i la
paternitat, la identitat laboral, la
identitat sexual, la identitat cultural, ètnica, de
territori,… no podem seguir parlant d'aquests termes de la
mateixa manera. Amb la multiplicació de les relacions
socials que una sola persona pot establir al llarg d'un sol dia,
o d'una vida, també es multiplica la quantitat de
posicions subjectives que haurà d'assumir. I ens resulta
difícil pensar que en aquesta multiplicitat de relacions
intersubjectives un individu mantingui una única
identitat, inalterable davant la diversitat de contexts i
situacions. Dintre d'aquest capitalisme post-fordista no trobem a
un jo únic, inalterable,
determinat per la seva ideologia,
conviccions religioses… si no que trobem a un jo
múltiple, dinàmic, adaptant-se i aprenent de cada
nova relació social, … un jo saturat,
esquizofrènic (4). S'ha de tenir en compte que la
proliferació dels medis de comunicació i les
tecnologies de la informació, multipliquen els mons que
podem arribar a conèixer, així com els espais
socials (virtuals?) en els que podem tenir relacions
intersubjectives. Tornant a la definició del què
és la identitat, Castells, situant-se en els que ell
anomena la societat-xarxa confronta la identitat (procés
d'autodefinició, de dotació de sentit a l'individu
basant-se en una individualització) als rols socials.
Aquests són establerts per les institucions socials,
regulen les funcions que l'individu ha de dur a terme com a actor
dins la societat. Aquesta dissociació entre el paper que
ha de jugar un individu com a agent actiu socialment i la seva
identitat és el que defineix el subjecte postmodern, que
fa de pare però no és pare en exclusiva, pot
desenvolupar un rol dintre d'un marc social determinat
però aquest no és el que defineix en exclusivitat
la seva identitat.
Si que ens podem situar dintre aquest marc conceptual,
dintre aquestes formulacions del què és la
identitat per a nosaltres. Però cal apuntar un altre canvi
en referència a la estructura
social, derivat d'un canvi en el sistema
productiu, canvi que hem de tenir en compte alhora de plantejar
la identitat. Aquest canvi succeeix quan l'esfera de
producció deixa de limitar-se a les fàbriques o
oficines i passa a ocupar tots els espais socials (la
metròpoli sencera es converteix en la fàbrica
social). Trenca les barreres de l'espai i el temps, ja que en
el temps d'oci l'individu no deixa d'estar immers en el sistema
de producció. No parlem senzillament del consum d'oci
(centres comercials que substitueixen la plaça com espai
públic de reunió), si no que el sistema ja no es
limita a la producció de bens materials. La
producció immaterial (de coneixement, idees, conceptes,
imatges, cultura)
és la base del capitalisme cognitiu:
La comunicación es a la fábrica
social lo que la cadena de montaje a la fábrica fordista
(5) ja que
són les habilitats comunicatives, imaginatives,
informatives, relacionals, les que fan funcionar el sistema de
la societat de la informació. I ara sí, els mass
media (i les estructures de poder que tenen darrera) juguen un
paper crucial, sinó bàsic, en aquesta
producció d'imaginari.
Podem entendre aquest concepte a partir d'una senzilla
pregunta: què ens intenta vendre la publicitat? Fent
referència a Naomi Klein (6) podem veure com, en l'actualitat,
no ens intenten vendre un producte en concret. En els inicis de
la publicitat, coincidint amb la expansió del capitalisme
fordista, ens oferia nous productes. Sense la publicitat, no era
possible que el gran públic conegués les noves
invencions del mercat. Aquest mecanisme ha variat la seva
funció, ja que, actualment, la publicitat ens ven marques;
aquestes, gràcies a la seva capacitat de representar ja no
un producte sinó un estil de vida, són les que
decantaran el consum cap a una tendència o cap a una
altra. Per exemple, Nike, com empresa
esportiva, a través de les seves campanyes no
pretén vendre sabatilles esportives, sinó "millorar
la vida de la gent i el seu estat físic" així com
"mantenir viva la màgia del esport"
(7). La
comercialització dels estils de vida, doncs, és una
expansió més d'aquest capitalisme cognitiu, que ens
presenta a través del seu sistema de representació,
una oferta
d'atributs socials identitaris.
Davant aquest panorama (la societat-xarxa, la
metròpoli entesa com una fàbrica social, la
identitat entesa com un procés, els rols socials en canvi
permanent…) ens veiem obligats a canviar la manera de pensar el
subjecte, a la vegada que ens hem de replantejar la seva
educació; educació entesa ja no com la
transmissió de sabers i coneixements útils
(8), si no com
l'estructura que li donarà les eines bàsiques per
desenvolupar-se al llarg de la vida en la multiplicitat dels
espais socials.
Página siguiente  |