El Verd va dir:
“Certament el més important sóc jo, signe de vida i d’esperança. He estat escollit com a color de l’herba, els arbres, les fulles. Sense mi tots els animals moririen. Mireu el camp: em veureu pertot arreu”.

El Blau li va interrompre:
“Tu penses solament en la terra, però considera el cel i el mar. L’aigua és el fonament de la vida, els núvols la treuen del mar profund. El firmament ofereix espai i pau i serenitat. Sense la meva pau, tots vosaltres no seríeu res”.

El Groc va esclatar a riure i va dir: “Vosaltres sou tots massa seriosos. Jo porto la rialla, l’alegria i la calor al món. El sol és groc, la lluna és groga, les estrelles són grogues. Cada vegada que tu mires un girasol, el món sencer comença a somriure.