LA TENDRESA CONTRA L’HORROR

LA VITA È BELLA

ACTIVITATS:
1.- En el camp de concentració Guido li fa viure la ficció a Josué que tot és un joc que té com a premi un carro blindat. Però, quin és el veritable premi que Guido fa guanyar a Dora i a Josué?
·El veritable premi que guido li va donar a Josué i a Dora es la llibertat, ja que veien impossible sortir vius d'aquell camp de concentració.

2.- Dora és un altre dels personatges interessants del film: valoreu les seves reaccions des del trencament amb la seva classe social fins al final de la pel·lícula.
·Desde el meu punt de vista, Dora pasa de ser una dona rica envoltada de gent rica i de classe alta, tractada molt be, com si fos una persona important, a deixar-ho tot per …ver más…

Quines consideracions morals podríem fer davant aquesta massa anònima majoritària que va morir als camps d’extermini?
·Als musulmans. Es pot considerar que és molt trist, l’extermini d’una “rasa”... Jo creec que cap persona es pot imaginar la de musulmans que van morir als camps de concentració nazis, o s'enrecorden d'ells.. és molt trist.

2.- Degradació i terror, aquestes eren les coordenades del sistema dels camps nazis. Què es podia fer per lluitar contra aquesta lògica? Què podríem fer perquè això no tornés a passar?·Desde el meu punt de vista, es pot ser superior als nazis, no fàcilment, però es pot ser-ho mentalment, tenin cura i personalitat, pensar tots els perjudicis i les conseqüencies, i obviament amb força de voluntat, encara que sigui molt difícil enfrentarse contra ells.Per a que no tornés a pasar, es tendría que parlar mundialment amb la resta de païssos, no es faría en dos dies, pero a mesura que pases el temps es podria conseguir que no hi hagués cap acte de nazisme més, o un altre catastrofe com la creació dels camps de concentració

ELS CATALANS ALS CAMPS NAZIS
1.- Establiu un paral·lelisme entre el protagonista de “La vida és bella” i els exemples que ens explica Montserrat Roig. Què es pretenia en els dos casos?
·Principalment es pretenía aconseguir la llibertat, no importaba el temps que es trigués en aconseguir-ho, tambè tenien que ser forts, estar mentalitzats en arribar a ella, això era lo principal, i no perdre mai l'esperança.