CAPÍTOL I
Hi ha una festa al poble i Natàlia i Julieta en van per a ballar i rifar cafeteres. Els músics toquen i la gent balla per tot arreu, y mentre Julieta es troba desapareguda entre la multitud una veu li demana ballar a Natàlia, que diu que no sap ballar. L’altre diu que si, que el l’en porta i després d’anar a veure on es troba la seva americana, comencen a ballar y ell li diu que en un any ella serà la seva dona y la seva reina. Li anomena Colometa i ella, després de dir-li que es promesa es va corregent cap a la seva casa, amb ell corregent darrere ella dient-li que no vaja a soles pel carrer, que se la robarien.

CAPÍTOL II
Natàlia ha quedat amb Quimet però ell arriba tard. Ella no s’atreveix a dir-li res per si de cas s’ha …ver más…

Si Maria veiés açò!” I coses semblants, i Natàlia no deixava de pensar que tot el que feia era pitjor que el que poguera fer Maria, i Natàlia es sentia malament per comprar coses sense el seu permís. Una vegada menjant va a començar a sangrar i com que ell no li acompanyava al servici, va acompanyar-la el cambrer. En tornar, Quimet estava enfadat per la companyia del cambrer, que ella ja era massa major per anar sola. I quan anaven a casa de la mare d’en Quimet, preguntava sempre si hi havia alguna novetat, però mai n’hi havia res, perquè Natàlia no s’embarassava.

CAPÍTOL VIII
En Quimet fa una cadira, mig balancí, mig butaca, amb dos coixins. Aquesta cadira no podia utilitzar-la Natàlia perquè era una cadira d’home, deia en Quimet. Natàlia anava a casa de la senyora Enriqueta per contar-li tot açò i ella li deia que millor tindre a en Quimet entretingut a la seva cadira, i a sa mare contenta amb ella. Quan la senyora Enriqueta li preguntava per la nit de nuvis però Natàlia no li contava res perquè hi havia sigut una setmana de nuvis, més que una nit, i li donava vergonya perquè la nit de nuvis ella tenia molt de por a morir partida per coses que havia sentit. Encara que ho intentaven, ella seguia sense quedar embarassada.

CAPÍTOL IX
Un dia que eixien Natàlia, en Quimet i en Cincet en arrivar a la casa ningú dels tres sabia on estaven les claus. Tot i que culpant a l’un i a l’altre finalment obriren fent un forat a la porta. Eixos dies hi