I la mort em parlava
L’Olga va decidir d’anar a viure a Tarragona, encara que la Txell, la seva filla, no volia. Elles discutien sempre i no es portaven massa bé, i ara, a sobre, la Txell havia d’anar a un lloc on no coneixia ningú. A classe va conèixer l’Arnau, amb qui havia de fer un treball però es van fer molt amics ja que eren molt semblants en tot: els pares de l’Arnau feia poc que s’havien separat, i un dels motius era perquè la seva mare no acceptava que era gai. Això va decebre una mica la Txell que s’havia fet il·lusions, però tot va seguir igual.
L’Olga encara no s’havia acostumat que l’Òscar no hi fos, li havia afectat molt. Al principi va sofrir insomni i anorèxia però després va començar a viure, encara que li agafaven atacs …ver más…
Primer va sortir l’Arnau amb el seu pare, i l’Olga va veure com l’Alba, la mare de l’Arnau el maldava i no va voler fer el mateix amb la Txell, al contrari, quan va sortir van trucar l’Arnau i al seu pare per si anaven els quatre a celebrar que no havien passat la nit allí.
La clau era d’una caixa de seguretat a nom seu i al de Camacho. Va anar al banc i, dins la caixa, hi havien molts diners, fotos estranyes i una carta per a ella. Llavors va saber que l’Òscar no era mort. Va començar a lligar fils i va esbrinar el que havia passat: l’Òscar es va posar en un embolic de drogues del que no podia sortir, van començar a amenaçar-lo en matar-lo a ell i a la seva família. La solució va ser fer creure que havia mort, preparant moltes coses, com la clau, per a que l’Olga sabés que era viu. Però llavors, deu anys després, la van citar al testament del Carlos Camacho. Va ser llavors, quan va saber que realment era viuda.
L’Olga va anar a Buenos Aires, on estava citada per al testament, sense donar-li gaires explicacions a la Txell, que quan l’Olga va marxar, va trobar la carta que l’Òscar li havia deixat a la seva mare a la caixa de seguretat, i va descobrir el que havia passat.
Al testament, el Carlos, que era l’Òscar li havia deixat una carta demanant-li que adoptés la seva filla, l’Andrea, ja que la seva mare havia mort al part. A la carta li va contar tot: el final de tota aquella història i el que havia passat durant els anys que ell havia estat a