Histories de por
Esta història va d´una parella d´humans que buscaben casa, van veure una que era com una mansió. Van tocar al timbre i li va obrir una xiqueta que pel seu aspecte es veia que era morta i el van comptar que la xiqueta els ensenye unes quantes habitacions i ells els van dir com era i es van posar a cridar sorpresos ¿Bàrbara?. ¡ Però si Bàrbara esta morta! I els van comptar la história del que pas. Entoces sa mare acaba de comptar l´historia. Llegarón a sa casa on estava la mare de Floria i es van posar a parlar del tema, quan son pare arriba a les sis la seua filla li va dir si sávia una história de por, li contesta que si. Entoces son pare li va contar la següent hitòria.
Harry
Esta història és de dos xiquets, un cridat …ver más…
i com si uns vidres es trencaren, jo vas tancar rapidamente la porta a l'estona van cridar a la porta, era ma tia que al parecer havia ocorregut algo terrible, em va comptar que quan entra a l'habitació de Wolfgang estava tot desordenat i mentres intentava parlar amb ell arriba la mare, que va agafar el xiquet per a tallar-li les ungles, el xiquet bot sobre la mare i li arrapa la cara i el coll ", bot sobre la finestra i escapo, pel que la tia Matilde espantada tornada a l'habitació i van decidir que al matí s'anirien d'allí. I ací acaba esta història.
I van desapareixer carena enllá
Floria decidix escriure la seua pròpia història de por, quan la a finalitzat comença a comptar-se-la als seus pares, en la seua història que es produix en una vesprada de juliol uns xiquets que es reunixen junt amb els seus pares per a celebrar el fin de curs, els xiquets avorrits inventen una sèrie de jocs, però el que realment volen és jugar amb els pares. Estos com estan entretinguts parlant de les seues coses decidixen no jugar amb ells, els xiquets acorden jugar a un joc que criden “els fonalets” que consistix en fent una fila amb ciris enceses, desperquè d'eixir tots en fila amb els fonalets desapareixen al fons del parc i els pares al cap de tres quarts d'hora se preocupen i ixen a buscar-los perquè no responien a les seues crides i per molt que els van buscar mai van tornar a